10-5-2012 paraules d’ agraïment
Permeteu dir unes paraules . En primer lloc volen ser paraules de profunda gratitud per a les que persones varen confiar i presentar la meva candidatura per aquest premi de reconeixement.
Òbviament també vull donar les gràcies a les persones que han format par del jurat, a totes elles moltes, moltes gràcies.
En segon lloc, he de dir que no puc acceptar aquest premi només a nivell personal, d'alguna manera he d’esbocinar-lo ni que sigui metafòricament, per tant vull compartir-lo en primer lloc, amb totes les persones que les diferents entitats han presentat per formar part també com a candidates a aquest premi, estic convençuda i ho dic sincerament , que totes elles n'eren mereixedores , per totes elles va doncs, un bocinet del premi . I els altres trossets els vull compartir amb totes i tots aquells bons professionals, que estan en l`anonimat i que al dia a dia estan fent un gran treball .
.-Des de l’ infermera o infermer que treballa a la primària, que és referent de molts pacients
.-La la infermera que treballa en el CAP d’aquell poblet, on coneix i intervé quan és necessari en el nucli familiar del pacient.
.- O la infermera o infermer de quiròfan, que sap està al costat del pacient quan encara no s’ha adormit donant-li ànims i sovint desangoxant-lo .
.- A la infermera del laboratori, on amb la seva expertesa sap quan una analítica surt bé o és sospitosa i la torna a repetir si cal, per aclarir diagnòstics, pensant que a darrera d’aquelles xifres hi ha sempre una persona aquí se li donarà una bona o mala notícia.
.- A la infermera que està a una Residència gestionant o cuidant per tal de fer més suportable la vida dels ancians.
.- La infermera que està al món de la gestió, que sap fer equilibris i que te els conceptes clars l’hora de saber gestionar i que és capaç de pensar que ,per sobre dels números i ratis que se li poden exigir, abans hi han les persones.
.- O les infermeres que estan al món de la docència i que tenen aquesta gran responsabilitat de saber transmetre coneixements a les futures infermeres infermers .
.-Aquella infermera d' UCI capaç de donar suport i companyia en aquelles nits tant llargues i difícils.
.- Als professionals que com jo gaudeixen ja d’una jubilació. A tots aquells professionals (i no puc verbalitzar-los a tots) que amb els seus coneixement i em les seves actituds aconsegueixen i han aconseguit dignificar la nostra professió. Per tots ells també un bocí d’aquest premi.
També si em permeteu vull dedicar aquest premi d’una manera especial a una persona molt important per mi , a una gran dona ,a la Mercè, la meva mare .
I aprofitant que tinc el micròfon aquí al davant i que el podem convertir en una eina de gran utilitat per poder manifestar i expressar amb sentit crític, tot allò que ens assembla injust, preocupant, intolerable i perplex, sobre tot pensant en els moments tant difícils i complexes, que estem vivint, ho aprofitaré.
Però no, no patiu, no penso parlar ni dels resultats de les eleccions franceses , ni si la Merkel o tindrà més difícil.
Com tampoc de la prima de risc
Ni molts menys de la de la nacionalització de BANKIA.
Com tampoc del Pacte Fiscal .
Ni de la guerra de Síria.
Ni de la desigualtat en el món.
I ni molt menys dels elefants de Botswana . Però si que penso, que tot el que esta succeint al nostre entorn, a la nostra societat , ens afecta de ple com a persones humanes i també com a professionals de la salut .
Com a professionals ens afecta perquè ens trobem davant d'un problema de Salud important, la nostre societat , la societat del segle XXI està malalta, i el que es mes greu, es que dubto realment de si s'ha fet o ha interessat que es fes una bona anamnesis , per arribar a un bon diagnòstic així guarir la malaltia.
Estic convençuda, que si nosaltres com infermeres infermers haguéssim de fer un diagnòstic, un pla de cures d’Infermeria, amb una trajectòria clínica de la malaltia de la nostra societat, constataríem la clara divergència amb el diagnòstic establert i les teràpies prescrites que s'estan portant a terme en aquest moment, ja que una va lligada descaradament en funció dels interessos politics i econòmics existents , i l'altre , el que seria el nostre diagnòstic com a professionals de la salut, fet amb rigor, amb sentit de responsabilitat amb una visió més global , més holística de les persones i amb aquest sentit ètic de saber cuidar , de saber estar, de saber escoltar , el nostre diagnòstic, repeteixo, òbviament no seria la famosa crisis financera com pretenen fer-nos creure, el nostre diagnòstic seria clar i contundent :CRISIS DE VALORS amb una sintomatologia clara de: manca d'equitat, de justícia , de solidaritat, d'esforç , de compromís, de respecte i d’humilitat, d’honradesa .
Llegia aquest diumenge un article a la Vanguardia del Sr.Manel Jovells , i en vaig subratlla una paraula. Ell parlava de que estem vivint una gran crisi econòmica, però també parlava d'una crisi o canvi de model de societat , com també d'un canvi de valors. Es a dir, vaig subratllar la paraula canvi de valors, perquè vaig pensar que també ell en feia un bon diagnòstic .
Si partim de que tota economia i tota ideologia política funciona en interacció amb un sistema de creences i de valors, la malaltia de la nostra societat la tenim clara, la tenim codificada. El problema real està en les teràpies que s’estan adoptant per pal•liar aquesta malaltia.
S’estan decidint coses, que possiblement siguin legals,no ho se, però si que se que tot lo legal no sempre és ètic.
Com pot ser, que ahir escoltant les notícies, per posar un exemple es deia: que el nou president de BANKIA , un senyor que venia del BBVA cobrarà per haver estat en aquest últim banc 3 milions € l’any de manera vitalícia, més el sou de 300.000 mil € per ser ara president de Bankia, legal? No ho se. Però èticament nefast, inacceptable, vergonyós.
Mentrestant , Sanitat i Ensenyament per posar algun exemple, els dos puntals necessaris crec, perquè un país tingui futur, estan patint fortes retallades, jo diria ,que moltes d’elles de manera injusta .
La llista de incoherències es llarga i vergonyosa . No puc allargar-me. Però jo us diria:Indigneu-vos si cal, jo també n’estic, però treballem-hi, comprometem-nos, i impliquem-nos.
I acabo dient que, jo crec fermament amb la importància de les nostres actituds davant la professió d’infermera i infermer, com també davant la vida personal de cadascú; actituds que ens han de portar a actuar enèrgicament davant d’aquest símptomes patològics que la nostra societat presenta. Necessitem una societat sana, i nosaltres i podem intervenir. Gràcies per escoltar-me.
Anna Iglésias Sallés
