Certament que... aquest
blog ha quedat callat, ben callat, quiet, i parat, res s’ha mogut, és el silenci qui gosa parlar... i, la solitud qui ens acompanya. No hi ha hagut cap nova entrada, tot ha quedat quiet, tal com l’Anna ens ho va deixar, la seva mort sobtada -una
parada cardíaca- se l'ha endut, hem perdut
una gran companya i una bona amiga de totes les infermeres- infermers
que formem part d’aquesta nostra
Associació.
Com veureu, si doneu
un tomb per aquest blog en el qual ella mateixa ens hi va iniciar, palpareu de ben
segur la seva pròpia empremta, la seva manera de fer i de compartir, podreu reconèixer com l'Anna s’expressava, com es comunicava, que compartia
i, fins i tot, podreu percebre la seva fina sensibilitat i el coratge
engrescador d’aquell estil de ser, tant
vivificant, capaç de millorar cada dia la feina a fer, la feina que fem, la feina de ser Infermera i que a l’Anna tant la va apassionar.
Temps de dol,
que avui compartim, obrint aquesta nova entrada per oferir-vos un recull d'expressions plenes de sentiments, emocions personals i col·lectives, fruït de molts records gratament viscuts. En memòria de la nostra estimada Infermera: Anna Iglésias i Sallés.
Mostra / Amaga tots els articles
En record d’una infermera del Bages
L’Anna Iglesias, infermera i amiga,
ens ha deixat, als 66 anys, de cop i sense avisar,
amb una salut fràgil però amb una
fortalesa emocional i amb un gran amor per les persones, amb molts projectes
engegats, era una companya molt estimada. Infermera jubilada des de l’any 2004
després de 30 anys de treball, encara seguia activa i participant en vàries
entitats manresanes:
l’Associació d’Infermeres i Infermers de la Catalunya Central.
En va ser una de les fundadores i la, presidenta durant 2 anys, ara n’era la
tresorera, creadora del bloc i la nostra ànima. També a Caritas Manresa.
L’Anna ha sigut una infermera competent
i amb una gran sensibilitat, amb uns valors
humanístics i una actitud altruista,
amb els quals ha ofert al llarg de la seva trajectòria
professional una atenció
d’excel·lència.
Ha estat una infermera que ha fet de CUIDAR,
el concepte que ha integrat l’eix del seu
exercici professional i personal,
tenint sempre en compte al pacient com a subjecte d’emocions i relacions
socials, vinculat a un sistema de valors personals. La seva actitud oberta i
amb un esperit de lluita pel rol autònom d’infermeria i els drets de la
professió d’infermera que tant estimava, una persona compromesa amb la seva
professió.
Durant els últims 14 anys com a
infermera de l’Hospital de dia d’Oncologia, quantes vegades havia aconseguit, a
pesar d’estar davant d’una situació d’haver de comunicar
un diagnòstic, recidiva o progressió de
la malaltia, davant d’una claudicació familiar o el desbordament emocional del
propi pacient, esgarrapar un somriure amb el seu compromís professional i el
seu saber estar.
Cal mencionar la seva vessant docent:
d’una banda, la formació de les noves promocions d’infermeres a nivell pràctic
del dia a dia dins de l’hospital. De l’altra, la seva formació en Teologia com
a professora d’ètica a la Fundació Universitària del Bages.
Va col·laborar donant la seva opinió al
llibre “Pensar en la
Enfermería”, una reflexió
a partir del model de San Juan de
Dios, coordinat i escrit per Ana Pérez Carmona i
publicat el març del 2011.
Aquest maig del 2012 li van donar el Premi
al Reconeixement Professional en el marc de el dia Internacional de la Infermera. També
el 2006, van donar-li el premi Maria Casajuana a la Dona Treballadora.
Quantes coses més en podríem dir...
L’Anna ha estat i serà un referent
de la infermeria de Manresa per totes aquelles infermeres i companyes que
la coneixen i que hem tingut la sort de treballar amb ella.
Sempre et recordarem.
Text publicat a Regió-7 / 27-07-2112
Per: Anna Capsada Juanola
Infermera i Presidenta de l’Associació d’Infermeres-infermers Catalunya Central.
______________________________________________
Text llegit al funeral de l’Anna
Iglésias i Sallés
La Junta de l’Associació d’Infermeres, també volem donar el nostre comiat, a l’Anna.
L’Anna, va ser una
de les fundadores de l’Associació ara farà 10 anys, fou la primera presidenta, actualment n’era
la tresorera, així com la creadora del nostre blog i una gran impulsora dels
canals de comunicació en xarxa.
Aquesta és una
celebració “amb tu Anna” no per a tu, amb tu! Perquè tenim tot el bo que ens
has donat. Una celebració amb joia com
les que has fet tantes vegades... i en tants llocs
diferents, sempre, això si,
envoltada d’amics i amigues, com avui
Anna, aquí i ara, perquè amb la teva
presència sempre has sabut forjar amistat, tot fent-nos còmplices, de fer la feina ben feta.
Gràcies- Anna, per haver-nos donat
tantes hores d’estimació,d’estar sempre a punt d’ajudar a qui fos, a qualsevol
dia i hora, sense fer soroll
Gràcies- Anna, per haver pogut
compartir amb tu els teus pensaments, els teus dubtes, les teves il·lusions, el
teu somriure clar, i la teva música.
Gràcies- Anna, per la teva gran sensibilitat, capacitat d’escolta i empatia que sempre has tingut tant a nivell personal com professional, i pel respecte que oferies a tota persona, indistintament de la seva posició social.
Gràcies- Anna, per el teu sentit crític, per aquest saber fer i saber estar d’una persona compromesa amb la seva professió infermera, creiem que has estat un referent de la Infermeria a Manresa, així mateix per tots i totes les companyes que hem tingut las sort de treballar al teu costat.
I acabo aquestes gràcies que avui celebrem, tot recordant-te a tu, m’entres ens oferies les teves paraules d’agraïment en el teu homenatge a la trajectòria professional, celebrat el dia 10- de maig- d’aquest mateix any, cito el teu últim paràgraf, ple de força, esperança i convicció:
“Jo, crec fermament amb la importància de les nostres
actituds, davant la professió d’infermera i infermer, com també davant de la
vida personal de cadascú; actituds, que ens han de portar a actuar enèrgicament
davant d’aquest símptomes patològics que la nostra societat presenta.
Necessitem una societat sana, i nosaltres i podem intervenir. “
I en acabar, l’Anna va dir... “gràcies per escoltar-me”
La Junta de l’Associació
Infermeres-Infermers Catalunya Central
Parròquia de St.
Joan d’Avinyó
24 julio2012
Text
presentat a la revista
de l’Ordre Germans de Sant Joan de Dèu
de l’Ordre Germans de Sant Joan de Dèu
Sempre és
gratificant i enalteix, descriure vivències humanes, fa digne l’estima de
cercar records, petits pessics d’una vida de dona i Infermera, que va fer del
CUIDAR un concepte integrat dins l’eix del seu exercici professional i
personal. Us presentem a la nostra companya i amiga Anna Iglèsies i Sallés, que
ens va deixar el dia 22 de juliol, als 66 anys,
de cop, i sense fer soroll, tenia
una salut fràgil, però, mantenia un
coratge, i una fortalesa emocional capaç de transmetre un gran amor vers
les persones.
Són unes vivències
recordades amb molt de grat. L’Anna, era d’aquelles persones que traspuava una
gran sensibilitat, sempre oferia un profund respecta vers a qualsevol persona indistintament de la seva posició
social, com, així mateix, sempre es mostrava
atenta i amb una gran capacitat
d’escolta i empatia tant a nivell
personal com professional.
Els seus inicis
professionals com a Infermera fou a,
l’Hospital de St. Joan de Déu de Manresa, en la dècada dels anys 70 en
ple desplegament del Servei de
Pediatria, dins la Direcció i mestratge
del Dr. Simeó Selga, gran impulsor de l’atenció integral del
nen/na malalts i de la seva família, al
mateix temps, fou un capdavanter en la creació d’equips
interdisciplinaris.
l’Anna,
com a Infermera dinàmica, i sempre atenta, va saber valorar aquesta conjuntura sanitària, i junt amb la
presència i carisma hospitalari dels germans de la Ordre de Sant Joan de Déu, va saber aportar un estil de CURES, que,
treballant sempre amb equip, els esforços anaren sumant i les il·lusions es feien realitat...
Amb l’entrada en funcionament del nou organigrama, es van deslligar els dos
camps de la Patologia de l’Aparell Locomotor; l’Ortopèdia o Patologia Quirúrgica
i la Reumatologia o Patologia Mèdica; encapçalats en aquells moments per el
doctor Antoni Viladot i en Josep Mª
Saló, junt amb el Dr. Cots. És crearen nous Serveis i l’Hospital va anar
creixent. l’Anna i donà els seus serveis
infermers, recordem que, en aquells moments inicials, es crearen les primeres
Sessions d’Infermeria, un espai científic-tècnic- humanístic que l’Anna i va
participar activament, va permetre aportar
una nova visió d’Infermera vers les
pròpies Organitzacions Hospitalàries,
mentre que arreu, es transformava el nou rol autònom d’una professió que, actualment està equiparada amb la
resta de titulacions universitàries per accedir a les Especialitats i
respectius Doctorats.
I qui no recorda el seu
somriure dolç i la seva mirada viva i plena d’il·lusions, sempre envoltada
d’amics i amigues, sabia encomanar coratge, i
el goig de fer la feina ben feta. Participava activament a les
celebracions del 8 de març, festivitat de Sant Joan de Déu, l’Anna,
s’engrescava vivament junt amb molts altres, a presentar un programa de festa
ben complert, mentre participava a la realització d’obres de teatre que donaven un to de gresca
i humor molt gratificant, als propis malalts, als treballadors i a tots els
estaments de l’Hospital.
L’Anna com tants d’altres treballadors
sanitaris, va viure de ple el desplegament de la reordenació sanitària a
Manresa, aportant també, com un de més, el seu saber fer professional, aquella
complicitat capaç de seguir amb tenacitat la superació del dia a dia, i
mantenir la confiança amb l’esdevenir
del futur. És movia amb gràcia i
eficàcia per els passadissos de l’Hospital, sempre ben decidida! sense perdre
temps, aprofitant la salutació cordial per a
mostrar interès a tots els
companys i companyes dels diferents Serveis i departaments organitzatius de
l’Hospital.
Els últims 14 anys de
professió, els desplegà com a infermera de l’Hospital de Dia
d’Oncologia, sempre va saber esgarrapar
un somriure tendre i clar vers l’abordatge i l’atenció a
les persones
en situació de complexitat vital, oferint un sincer i afectuós acompanyament a les seves famílies.
L’Anna, va saber fer plausible en tot moment, el seu compromís professional i el seu saber
ser de persona amb una forta estima per
a tothom.
Aquest petits pessics, i molts
d’altres més, que, de ben segur
cadascú de nosaltres sap guardar-los al
fons del cor, son fruits d’una vida viscuda amb plenitud.
A la memòria de la nostra companya Infermera, Anna Iglès
Infermeres; marcel·la sarró i dolors duarri
Infermeres; marcel·la sarró i dolors duarri
Manresa, julio-2012
.
________________________________________________
Dedicat a la nostra companya Anna.
L'Anna Iglesias ahir ens
va deixar.
Ens ha deixat un gran petjada com a infermera i sobretot com a persona.
Sempre seràs amb nosaltres!
Ens ha deixat un gran petjada com a infermera i sobretot com a persona.
Sempre seràs amb nosaltres!
Totes les persones procedim de la mateixa font i hi retornem.
Tots hem d’aprendre a estimar i a ser estimats incondicionalment.
Totes les penes que hom pateix a la vida,
totes les tribulacions i malsons,són en realitat regals. Són oportunitats per
créixer, que és l’única finalitat a la vida.
No es pot sanar el món si no ens sanem a nosaltres mateixos. Si estem disposats a les experiències espirituals i no tenim por, les tindrem sense necessitat d’un guru o d’un mestre que ens digui com fer-ho.
Quan varem néixer de la font que jo anomeno Déu, vam ser donats d’una faceta de la divinitat; això és el que ens dóna el coneixement de la nostra immortalitat.
Hem de viure fins morir.
Ningú mort sol.
Tots som estimats amb un amor que transcendeix la compressió.
Tots som beneïts i guiats.
És important que fem allò que ens agrada fer. Podem ser pobres, podem passar fam, posem viure en una casa destartalada, però anem a viure plenament. I al final dels nostres dies beneirem la nostra vida perquè hem fet allò que vàrem venir a fer.
La lliçó més difícil d’aprendre és l’amor incondicional. Morir no és res que hàgim de témer: pot ser l’experiència més meravellosa de la vida. Tot depèn de com hagis viscut. La mort és només una transició d’aquesta vida a un altra existència.
Elisabeth Kubler-Ross
No es pot sanar el món si no ens sanem a nosaltres mateixos. Si estem disposats a les experiències espirituals i no tenim por, les tindrem sense necessitat d’un guru o d’un mestre que ens digui com fer-ho.
Quan varem néixer de la font que jo anomeno Déu, vam ser donats d’una faceta de la divinitat; això és el que ens dóna el coneixement de la nostra immortalitat.
Hem de viure fins morir.
Ningú mort sol.
Tots som estimats amb un amor que transcendeix la compressió.
Tots som beneïts i guiats.
És important que fem allò que ens agrada fer. Podem ser pobres, podem passar fam, posem viure en una casa destartalada, però anem a viure plenament. I al final dels nostres dies beneirem la nostra vida perquè hem fet allò que vàrem venir a fer.
La lliçó més difícil d’aprendre és l’amor incondicional. Morir no és res que hàgim de témer: pot ser l’experiència més meravellosa de la vida. Tot depèn de com hagis viscut. La mort és només una transició d’aquesta vida a un altra existència.
Elisabeth Kubler-Ross
Editat a Facebook per: Rosa Cobacho/ Infermera
23 de juliol-2012 http://www.facebook.com/pages/Associaci%C3%B3-dInfermeres-i-Infermers-de-la-Catalunya-Central/438929322800851?ref=hl
23 de juliol-2012 http://www.facebook.com/pages/Associaci%C3%B3-dInfermeres-i-Infermers-de-la-Catalunya-Central/438929322800851?ref=hl
________________________________________________
El
mèrit d’una infermera
Des de la Delegació Territorial
del Bages, del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona volem
manifestar la nostra dolguda pèrdua per l’Anna Iglésias i Sallés, una infermera
que ha mantingut el prestigi professional al més alt nivell. La seva tasca
durant anys com infermera a l’hospital de dia d’Althaia, com a docent a
l’Escola d’Infermeria de la FUB
i com a líder en el camp de l’associacionisme, ha demostrat la seva gran
capacitat per mantenir la condició humana per damunt de tot. El teu exemple ens
anima a seguir treballant amb il·lusió i a mantenir el prestigi professional al
seu més alt nivell. El teu caràcter amigable i la teva capacitat per fer costat
a les persones són un referent per a tots els professionals. El bon record de
la teva persona i de la teva feina ajuden a posar en valor la feina del conjunt
d’infermeres infermers, que, amb el seu treball i dedicació, aconsegueixen el
reconeixement que la disciplina infermera es mereix.
Publicat a Regio7
Per : Montse Vila / Infermera - Delegada territorial del Bages del Col·legi Oficial
d’Infermeria de Barcelona.
21 d’agost 2012
_____________________________________
_____________________________________
COMIAT ANNA IGLÉSIAS I
SALLÉS
Sempre ens saludables amb un
somriure, ara el portem al cor.
Professional responsable que has
merescut el premi al reconeixement de la infermera. Activa i activista des del
inici de l’Associació d’infermeres. Has sigut un referent, el “pal de paller”
de l’associació, oferies serenitat, confiança, disciplina, i treball amb unes
eines que moltes de nosaltres encara no dominem: la informàtica, els mòbils,
l’electrònica. Has endegat un bloc, on hi trobem les fotos de les sortides que
hem fet juntes, escrits per reflexionar, compartir, articles i noticies.
Compromesa amb la societat,
treballadora voluntària ets poses als costat dels més desfavorits, defensora
dels drets humans.
Donaves tanta confiança que moltes de
nosaltres t’havien explicat els nostres problemes, les nostres preocupacions,
els nostres somnis, ideals o dificultats. Sabies guardar cada una de les
nostres confidències, cada un dels nostres secrets, eres la persona perfecte
amb qui podíem confiar, sabíem que mai revelaries la nostra intimitat,
escoltaves amb empatia.
Vam aprendre de tu, com es possible
estimar amb tota la plenitud la mare com a ningú més. Signaves Anna Iglesias i
Sallés (per part de mare). Això diu molt a favor teu, la vas estimar tant
!, la vas cuidar de manera que fer-ho millor és impossible, la vares trobar a
faltar tant !!. Crec que no t’enfadaràs si ara jo també continuo fent
referència a la meva mare en el meu segon cognom.
Ara juntes novament, podreu continuar
la vostra complicitat i amor incondicional.
Et trobarem molt a faltar, et
necessitem i et necessitàvem, però el teu record positiu ens ajudarà a fer menys dolorosa la teva absència.
Procurarem seguir el que ens has
ensenyat.
Arreveure
Infermera:
Cristina
LLiró i Morell (per part de mare)
_____________________________________
Darrer escrit de l'Anna Iglésias
a Càrites Arxiprestal de Manresa:
"L’ABISME DE LA DESIGUALTAT MUNDIAL– CÀRITAS AL COSTAT DELS MÉS POBRES"
Publicat per: Anna Iglésias Sallés, Infermera
Membre del Consell de Càritas de Manresa30 de juny de 2012
