DIA INTERNACIONAL DE LA INFERMERA- 2013
Article Regió 7 - Rosa Cobacho Casafont
L’ART DE CUIDAR
Florence Nightingale considerava
que el
tacte, la llum, l'escolta empàtica, la música i la reflexió silenciosa són tots components de la bona
cura. Per això, ella sabia bé que estàvem davant de l’art
del cuidar.
La
infermeria es
fonamenta en
el coneixement científic, metodològic, tècnic i humà, però a més a més
hem de recórrer a la intuïció, a la
creativitat, a
la imaginació, a
la capacitat d'expressió
per solucionar
molts dels problemes que sens
plantegen diàriament durant l’activitat professional. Hem de diagnosticar, interpretar, valorar, planificar i actuar, a més d’intuir
qui tenim davant; un
ésser humà
que té un problema de salut i un determinat estat emocional, una persona que presenta
una sèrie de
necessitats a vegades explícites i a vegades
invisibles, no tangibles. En la
nostra tasca professional ens veiem inclinats a preguntar sobre
experiències subjectives
que no
sempre són fàcils d'expressar, sobre les creences de
la persona, sobre la
seva realitat social, els seus sentiments. Ens veiem obligats a
considerar els valors de la
persona per poder
projectar un
pla de cures personalitzat i de qualitat.
Tot això implica que la
infermeria ha
de romandre amb
el pacient en l'espai
dels seus pensaments, dels seus sentiments, en l'espai de la seva
intimitat; ha de romandre al seu
costat amb
una actitud emocional i mental oberta.
Com un art,
modelem cada acte: amb el
tacte, l’escolta, la
reflexió i l'empatia, les infermeres realitzem
la nostra composició, l'expressió
d'una cura basada en el
coneixement científic i tècnic i
el saber ser i estar, que anem projectant per donar
una atenció singular
a la persona: pròpia i
irrepetible.
Veiem un paral·lelisme amb Kandinsky, que afirmava que "Cada quadre tanca misteriosament tota una vida, tota una vida amb molt sofriment, dubtes, hores d'entusiasme i de llum”.
Cada acte
infermer és
com un
quadre, que tanca misteriosament tota una vida; la nostra
cura sempre va dirigida cap a una persona, cap a un ésser humà amb una
biografia, sovint amb dolor, o entusiasme, o potser amb sofriment, però segur
que és una persona única, irrepetible i incomparable.
En aquest Dia de la Infermeria, recordem què
va dir Florence Nightingale: “La infermeria és la més bella
de les arts”.
Rosa
Cobacho Casafont
