associació infermeres-infermers catalunya central: Cinefòrum

tot celebrant el desè aniversari

Cine Club Manresa i la nostra Associació us convidem a

veure la pel·lícula:

La mort del Sr. Lazarescu

El senyor Lazarescu és vidu i viu sol en un brut apartament amb tres gats. Una nit, l'home comença a sentir-se malament i crida a una ambulància. A partir d'aquest moment començarà un llarg periple d'un hospital a un altre amb la finalitat de que algú l'atengui.

Aquest senzill argument li serveix a Cristina Puiu per mostrar la veritable condició humana, per criticar el grau de deshumanització d'una societat que té en el sistema sanitari el millor i el pitjor: insensibilitat, burocràcia, comprensió, dolor aliè, desolació ... Lazarescu és cert que potser no sigui el pacient ideal perquè és alcohòlic, major i sense arrelament social, però això no vol dir que no senti. Malauradament, els pacients en molts casos deixen de ser pacients per convertir només en malalties.

Gràcies a Lazarescu, Puiu ens presenta, gairebé de manera apocalíptica, una tragèdia personal que, a poc a poc, es va convertint en el reflex d'una realitat social comuna i universal. Perquè la veritat és que tot això passa en el Bucarest post Ceaucescu, però, a dia d'avui, podria succeir perfectament en un hospital de Barcelona, Madrid, València i, per descomptat, de Mèxic DF, Los Angeles o Nova York.

Lazarescu a la sala d'espera

Lazarescu es presenta com un Dante modern i actual. El seu viatge als inferns podria ser el relatat en la Divina Comèdia . De la mateixa manera, en la pel · lícula hi ha presents altres referències literàries com la de James Joyce i el seu Ulisses . La jornada particular, encara que sigui l'última, d'un personatge explicada al detall, des del transcendent al nimi.

Rodada càmera en mà, a manera de documental, amb una il · luminació gairebé tenebrosa, gairebé natural, com una altra gran pel · lícula romanesa d'aquests últims anys, 4 mesos, 3 setmanes, 2 dies , La mort del senyor Lazarescu camina des de certa comèdia negra al drama més brutal. Ambdues pel · lícules, dos drames socials carregats d'una forta crítica social, són una mostra perfecta de com el cinema traspassa fronteres. Una cinematografia tan poc coneguda i escassa com la romanesa és capaç de fer-se un lloc en un món complicat i difícil. Com? A base de bon cinema i històries recognoscibles.

Recolzada en uns diàlegs magistrals i unes actuacions superbes, Puiu encaixa els elements fins elaborar una petita obra mestra, un exemple de cinema hiperrealista, que peca d'un excés de metratge, però que potser tingui un sentit. La mort del senyor Lazarescu conté en la seva història moments on conviuen la rutina i monotonia. Suposo que això és degut a l'afany de l'autor de donar-li la major versemblança i realisme a la seva obra.

dins la programació de Cine Club Manresa