TOTS UNITS
Albert Om
Diu el poeta Luis García Montero que els Reis no poden ser els pares,
perquè els pares es moren, tots ens morim, i els Reis continuen venint
cada any. Avui és el dia. Ja poden estar contents, Majestats, perquè a
Catalunya aquestes rebudes que els fem a vostès no són habituals
Ens enganxen en plenes retallades, però per vostès
no han de patir. Tenen el lloc de treball assegurat. A cap alcalde que
vulgui conservar el càrrec (i la integritat física) se li acudiria
prescindir dels seus serveis. Els Reis Mags són l'únic pilar intocable
de l'estat del benestar. Aquí es pot privatitzar l'aigua, la llum o els
hospitals. Tot, menys la cavalcada. Això no es toca. Res d'introduir
l'euro per joguina. Res de fer pagar entrada als nens, ni
d'estalviar-nos un sou fent venir dos reis en comptes de tres, encara
que si em demanen la meva opinió, si un any no vingués el rei ros no
passaria res, ningú s'adonaria de la seva absència, estant com està
mancat de tota rellevància.
Valorin també,
Majestats, que aquí som un país que ens barallem per tot. Que quan la
majoria està a favor d'una cosa, n'hi ha que automàticament ens hi
predisposem en contra. No per res, no; només per fotre. Amb vostès això
no passa. No hi ha espai per a la dissidència. El nostre tradicional
esperit crític s'anul·la. Hi ha una unitat insòlita, una confabulació
nacional -de Jordi Cañas a David Fernàndez i de Joan Collet a Joan
Gaspart- perquè tots remem en el mateix sentit. No se'ns acudiria mai
convocar una mani alternativa anticapitalista i antisistema durant el
recorregut de la cavalcada. Ni fer-los boicot perquè no portaran el que
realment necessiten molts nens i molts pares d'aquests nens. Ni tan sols
han de patir perquè aquella bola de neu que va anar a parar a la cara
de Mari Pau Huguet en aquelles campanades de TV3 pugui, algun dia,
estavellar-se al seu rostre. Vostès són intocables. Els únics reis que a
hores d'ara ho són.
Però no em facin gaire
cas. Si veuen que aquesta carta m'ha quedat molt descreguda, entenguin
que estic en una etapa difícil de la vida -ni sóc un nen ni tinc nens- i
la meva distracció en una tarda com la d'avui és mirar la cara dels
infants i pensar que si en el seu temps a Ferrol hi hagués hagut
cavalcada (cosa que desconec), Franco també hauria sortir al carrer,
innocent, abrigat i emocionat, a veure com passaven els Reis Mags
d'Orient.
P.D. I aquí va la meva petició: que el 2013, Majestats,
no haguem de tornar a sentir que la crisi és una oportunitat i que en
sortirem millor que quan hi vam entrar. Si no es compleix, no pateixin:
entendré que hem estat escrivint cartes als Reis per sobre de les
nostres possibilitats.
