Article Regió 7 - Cristina Lliró - dia internacional de la infermera

                                                   SEGUIM AMB IL•LUSIÒ                        Regiò 7


                                                              Tribuna


                            Associació d’Infermeres de la Catalunya Central,amb motiu del 12 de maig,
                           dia internacional de la infermera
                                                                  Cristina Lliró - infermera -

Si cada dia obrim la televisió, mirem el diari, escoltem la radio, parlem amb companys de feina, veïns, amics...... a tot arreu surt el mateix tema: la crisi.

Tothom es veu en cor de parlar-ne, tothom te la seva pròpia opinió, tothom vol aportar el seu pensament. La conversa pot durar estona i estona i no dur enlloc.

Però, potser només algunes persones es prenen un temps de reflexió per a aportar quelcom de positiu en aquesta situació, poques vegades pensem: i jo que hi puc fer?

La conversa sol anar sobretot al voltant del tema econòmic. Però, no hi ha res a fer que no estigui lligat als diners ?. Quan les infermeres estem al davant d’una persona i l’escoltem amb atenció, li dirigim un somriure, li posem la mà a l’espatlla, li realitzem una cura, informem, eduquem, o l’acompanyem en el que necessiti, si ho fem amb bona predisposició, bones maneres, bona cara, i de gust, te el mateix cost econòmic que fer-ho amb desgana, amb ràbia per que ens baixen el sou, o amb disgust per que ens fan treballar més hores.

La nostra habilitat com a cuidadores, la nostra capacitat com a bones professionals, per sort, la majoria de vegades es viva, es deixen de banda els entrebancs en que també ens trobem laboralment, i surt de dins la nostra capacitat més humana per deixar els conflictes, els problemes i seguim sentint la responsabilitat com a infermeres.

Nosaltres també patim la crisi, i es a partir de valorar la nostra professió que veiem cada dia més clar com és d’important, que cal que se’ns reconegui i valori el nostre paper i el que podem aportar. Del nostre sistema sanitari, ens plantegem si les despeses de fàrmacs sempre són necessàries, i com la societat ha anat entrant en aquesta roda de medicalització desmesurada, que ha contribuït a enriquir multinacionals i ha generat que unes persones fossin grans consumidores de fàrmacs amb els efectes secundaries que poden tenir, amb grans costos econòmics i en detriment de tenir menys pressupost per a la investigació i la formació. Però, el que sap més greu, és que potser molts d’aquests fàrmacs, i algunes proves mèdiques no eren del tot necessàries. Aquest fet, junt amb molts altres que no són pas de l’àmbit de la salut han contribuït a que siguem on som ara dins el sistema sanitari.

La nostra dignitat com infermeres, ens planteja preguntes, algunes sense resposta, però no volem quedar-nos de braços plegats, volem tirar endavant i seguir amb il•lusió tot adaptant-nos a la nova realitat, sense deixar però, de treballar amb el màxim d’eficiència, responsabilitat i professionalitat.