Més comprendràs com més els mots t’apropin
a la vora del riu de tu mateix,
i sense por t’encaris amb la teva fluent realitat.
Mudances, ritmes,
no fan més que ennoblir-te i afirmar-te
quan els saps assumir sense recances.
Ofega, doncs, tot allò que t’allunyi
del projecte de tu, i accepta totes
les sol·lituds i totes les mancances
sense neguit.
Fes de l’amor la norma
que t’alliberi de temors i angoixes
i et faci clars els horitzons del somni
