La Montse, era del meu curs, varem fer la carrera juntes. Recordo la seva lletra, els seus apunts i les sempre bones notes que aconseguia.Va ser un excelent estudiant, i ha demostrat també ser una EXCEL.LENT INFERMERA. La recordo com una gran persona intel.ligent i amb un gran sentit de la responsabilitat.
La nostra companya Montse, ha baixat del tren de la Vida; abans però ha hagut de viure a la propia pell, l'experiència dolorosa d'una llarga malaltia i que molt dignament, ha sabut conviure amb aquest llogater incòmode, que és el patiment.
Ella que com a professional de la salut, havia compartit el dolor i els sofriment dels altres, sovint posant-se a la seva pell, li va tocar passar de ser, la infermera que cuida, a la condició de ser receptore de les cures d'infermeria. Aquest canvi és tot un aprenentatge i no és gens fàcil, sobretot pels que som professionals de la salut. Avegades t'agradaria no saber tantes coses, respecte a les malalties,tractaments, estadístiques; però d'altrEs moments, aquest saber, també et fa aprofitar més la VIDA, i si la sensibilitat no et deixa, de ben segur que podem ser receptors de moments irrepetibles, plens de vivències i sentiments, aconseguint fer d'aquesta experiència, un gran aprenentatge , i que de ben segur ens aporta, coratge per afrontar amb dignitat i valor, les adversitats del viure cotidià. Crec que la Montse, durant els anys que ha viscut de malaltia, n'ha fet un gran aprenentatge, que de ben segu, l'han ajudat a VIURE la vida al dia a dia.
Montse: som molts els qui et recordarem com aquesta dona forta i responsable; però com a professionals d'infermeria, deixens que et recordem, com el que dignifica la nostra professió:
" UNA EXCEL.LENT INFERMERA"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada